Vivim un moment curiós.
Al llarg dels segles, el temps ha anat canviant de significat.
Hi va haver una època en què es mesurava per la sortida del sol, les estacions, les collites o les festes. Més tard va arribar el rellotge. Després la fàbrica. I, a poc a poc, el temps es va convertir en una unitat de producció.
La famosa expressió «el temps és diners» resumeix molt bé aquest canvi.
Però potser avui estem entrant en una nova transformació.
La intel·ligència artificial no només accelera tasques. També fa desaparèixer parts del temps que abans vivíem de manera conscient.
Escriu un esborrany abans que comencem.
Organitza una agenda.
Resumeix un document.
Troba una informació.
Corregeix un text.
Moltes accions continuen passant, però ja no formen part de la nostra experiència directa.
El resultat apareix.
El procés desapareix.
I aquí s’obre una pregunta interessant.
Què passa quan deixem de viure el procés?
Durant molt temps vam pensar que el valor del temps depenia de la seva durada.
Després vam creure que depenia de la seva productivitat.
Potser el següent canvi és un altre.
Potser el veritable valor del temps no és quant dura ni quantes coses hi fem.
Potser és la petjada que deixa.
Perquè no recordem un viatge pel nombre exacte de dies.
Recordem com ens va transformar.
No recordem quant vam trigar a aprendre alguna cosa.
Recordem en qui ens vam convertir mentre l’apreníem.
L’experiència no només ocupa temps.
També ens transforma.
I aquesta transformació necessita un recorregut.
Si la intel·ligència artificial fa cada vegada més invisible aquest recorregut, pot regalar-nos una cosa extraordinària: més temps disponible.
Però també pot plantejar-nos una pregunta nova.
Quina part de la nostra experiència desapareix quan ja no recorrem el camí?
Potser el gran canvi no és tecnològic.
Potser és una nova manera de viure el temps.
Un temps més lleuger.
Més eficient.
Més ple.
I, al mateix temps, més difícil de reconèixer.
Perquè quan moltes coses passen sense que les hàgim viscut, el dia pot semblar complet…
…però ens pot costar respondre una pregunta molt senzilla:
Què m’ha passat avui de veritat?
Potser, en els pròxims anys, el valor del temps ja no es mesurarà pel rellotge.
Ni tan sols per la productivitat.
Potser començarem a mesurar-lo per una cosa molt més humana.
La capacitat que té un moment de deixar una petjada i transformar-nos.
○