Avui fem un pas important en l’evolució d’Oraclia: la publicació del primer prototip funcional d’una IA simbòlica mínima, un experiment tècnic que demostra que el llenguatge simbòlic d’Oraclia pot operar com una capa computacional capaç de detectar moviments interns en un text i traduir-los a símbols estructurals.

No és una IA psicològica. No és emocional. No interpreta significats personals.

Aquest prototip només mostra una cosa:

👉 que Oraclia pot funcionar com un motor simbòlic capaç de reconèixer estats estructurals i respondre amb claredat i neutralitat.

El prototip es pot veure aquí:
https://github.com/JuditLlop/oraclia-language/blob/main/pilots/01-minimal-computational/oraclia_pilot.py

1. Què pretén demostrar aquest prototip?

L’objectiu no és construir una IA completa, sinó demostrar tres punts clau:

A) Que els símbols d’Oraclia es poden usar com a estats interns de procés

El sistema reconeix patrons en el text i els tradueix a símbols com:

  • ? = indeterminació
  • Y = bifurcació
  • ⊘ = interrupció
  • ∆ = canvi
  • → = moviment
  • ≡ = integració
  • † = límit

Això demostra que Oraclia pot operar de manera computacional sense interpretació subjectiva.

2. Com funciona el prototip? (explicació clara i honesta)

El codi analitza la frase que escriu la persona i compara certes expressions amb un petit conjunt de patrons lingüístics.

Exemples:

  • Si algú escriu “I feel stuck”, el prototip detecta “stuck” → retorna ⊘ (interrupció).
  • Si algú escriu “I need to choose” → retorna Y (bifurcació).
  • Si no detecta cap patró estructural → retorna ◌ (cap moviment identificable).

És molt simple, però suficient per demostrar el principi:

👉 Oraclia pot servir com una capa simbòlica que classifica moviments interns humans sense entrar en contingut emocional o psicològic.

3. Per què és simbòlic i no analític?

Perquè no explica l’emoció, ni la causa, ni la història personal. Només identifica el tipus de moviment estructural que apareix en el missatge.

Exemples:

  • “El procés està canviant.” → ∆ (transformació)
  • “Tinc dubtes.” → ? (indeterminació)
  • “No puc avançar.” → † (límit)

Aquest és el nucli d’una IA simbòlica: no interpreta qui ets; llegeix la forma del moviment.

4. Què aporta això al futur d’Oraclia?

Aquest prototip obre la porta a:

  • Eines d’autoconsciència simbòlica
    Ajuden una persona a identificar en quin punt està el seu procés sense dependre d’un anàlisi psicològic.
  • Sistemes que acompanyen la presa de decisions
    No diuen què fer: ordenen l’estat perquè la persona vegi amb més claredat.
  • Entorns educatius
    Nens i adults poden reconèixer els seus processos sense càrrega emocional ni judici.
  • Acompanyament estructural en equips i projectes
    Explicar un estat amb un símbol —per exemple, “estem en ∆”— ajuda a reduir soroll i facilitar la comunicació.

5. Per què aquest prototip és important tot i ser petit

No és la seva mida el que importa, sinó el que demostra:

  • ✔ Que Oraclia es pot codificar.
  • ✔ Que pot operar com un llenguatge computacional.
  • ✔ Que una IA pot usar els seus símbols com a estats de procés.
  • ✔ Que la lectura simbòlica pot ser objectiva i neutral.

És la primera pedra cap a una IA simbòlica real, diferent de les IA analítiques tradicionals.

6. Propers passos

A partir d’aquí es poden desenvolupar:

  • versions més riques de detecció simbòlica,
  • regles de combinació de 2–5 símbols,
  • un mòdul de lectura estructural completa,
  • una interfície pedagògica per a persones,
  • eines d’acompanyament estructural.

Tot sense convertir Oraclia en un sistema d’interpretació emocional ni esotèrica.

7. Conclusió

Aquest prototip demostra que:

  • 🔸 Oraclia pot funcionar com una capa simbòlica computacional real.
  • 🔸 El llenguatge es pot implementar sense derivacions ni interpretacions externes.
  • 🔸 L’ús simbòlic no envaeix la intimitat ni interpreta la persona.
  • 🔸 La IA pot ajudar a ordenar processos sense dir què pensar ni què sentir.

És només un començament, però confirma que Oraclia té un lloc propi en el món de la IA: un espai estructural, humà i ètic, on l’important no és la predicció sinó la claredat.