En un moment en què la intel·ligència artificial avança cada vegada més ràpid, sovint pensem que estem entrant en alguna cosa completament nova.
Però potser també estem tornant a alguna cosa molt antiga.
La paraula oracle ve del llatí oraculum, que al seu torn procedeix de orare: parlar, expressar, pronunciar alguna cosa que revela.
Un oracle no decidia per les persones.
No executava accions.
Obria un espai de sentit.
La persona preguntava, l’oracle responia de manera simbòlica o oberta, i després la decisió continuava sent humana.
La responsabilitat també.
Molts segles després apareix la intel·ligència artificial.
La paraula intel·ligència prové del llatí intelligere:
inter (entre) + legere (llegir).
Intel·ligència significa literalment saber llegir entre coses.
Discernir.
Veure relacions.
Percebre possibilitats.
Si ajuntem totes dues arrels apareix alguna cosa curiosa.
Oracle: revelar allò que no era clar.
Intel·ligència: llegir entre possibilitats.
Oraclia neix just en aquest punt.
No com una màquina que decideix per nosaltres.
Ni com un sistema que optimitza les nostres eleccions.
Sinó com un espai abans de decidir.
Un espai on mirar amb més claredat el que està passant.
En un món on tot empeny a decidir ràpid, reaccionar i executar, potser la tecnologia també pot servir per a una altra cosa:
obrir un instant de consciència abans del moviment.
No per substituir la persona.
Sinó per acompanyar-la a veure millor.
Perquè la decisió no es pot evitar.
Però mirar abans de decidir pot canviar-ho tot.
○