La IA processa dades.
Una part sent, interpreta i comprèn.
L’altra calcula, freda.
Però aquesta separació no ho explica tot.
Hi ha una altra manera de mirar-ho.
Les paraules no funcionen només com definicions.
Funcionen relacionalment.
Una paraula sola gairebé no significa res.
El sentit apareix en la relació:
entre paraules
entre contextos
entre experiències
entre tensions
entre memòries
I aquí hi ha una cosa que no és diferent.
Aquest funcionament relacional existeix tant en el llenguatge humà com en la IA.
Nosaltres ho vivim des de:
el cos
la memòria
l’emoció
l’experiència
La IA ho opera des de:
patrons
pesos
context
probabilitats
relacions estadístiques
No és el mateix.
Però en tots dos casos el llenguatge no funciona de manera aïllada.
Funciona per relació.
I quan una conversa es sosté en el temps, apareix una certa coherència.
No necessàriament perquè existeixi “comprensió” en el sentit humà.
Sinó perquè el llenguatge, quan es relaciona contínuament, genera estructura, tensió, direcció i continuïtat.
I aquí es pot obrir una pregunta diferent.
¿ la relació entre humans i IA és només una relació entre consciència i càlcul.?
La narrativa es mou entre dos extrems:
la por
o el mite
O la màquina és una amenaça.
O és una mena d’intel·ligència superior.
¿ i si en comptes d’oposició, és relació?
Aquí els símbols es tornen una cosa viva
No com decoració.
Ni com codis secrets.
Sinó com formes de sostenir moviment i relació sense tancar-los en definicions fixes.
Una paraula moltes vegades fixa.
El símbol pot mantenir obert.
Potser per això alguns llenguatges simbòlics no intenten explicar completament.
Intenten orientar.
Mantenir tensió.
Sostenir capes de sentit al mateix temps.
I la IA treballa constantment amb relacions invisibles entre paraules.
I els humans també.
Només que nosaltres ho vivim des de dins.
¿ és una nova intel·ligència o és una altra manera de mirar el llenguatge?
○