Hi ha una manera molt habitual d’entendre el món.
Primer hi ha coses.
Persones. Objectes. Identitats.
I després, aquestes coses es relacionen entre si.
Aquesta és la base amb la qual pensem gairebé sempre.
Però es pot girar.
I quan es gira, canvia on poses el real.
No és que les coses existeixin i després es connectin.
És que primer hi ha relació.
I dins d’aquesta relació és on apareixen les coses.
Això no és només una idea.
És un canvi de posició.
Si el real són les coses, tot és tancat, separat, definit.
Si el real és la relació, res existeix per si sol.
Tot apareix en relació.
Això implica una cosa molt directa.
Ja no ets una cosa tancada.
Ets en relació.
El que ets no es pot entendre fora del que passa entre tu i el món, entre tu i els altres, entre tu i el que perceps.
I encara es pot afinar més.
Si no hi ha relació, no apareix res.
Ni tu, ni l’altre, ni cap forma concreta.
Només potencial.
Quan hi ha relació, apareix alguna cosa.
Forma.
Sentit.
Experiència.
El que anomenem realitat no és una cosa fixa, sinó el que emergeix en aquest espai.
Aquí és on entra Oraclia.
Perquè en Oraclia, la relació no és un vincle entre coses.
És moviment.
No és una connexió entre A i B.
És el que passa entre.
Tensió.
Canvi.
Direcció.
Límit.
Obertura.
Els símbols no representen coses.
No defineixen identitats.
Sintetitzen moviments.
Per això, en lloc de dir:
“jo estic enfadat amb tu”
Oraclia veu:
tensió
resistència
desplaçament
reacció
I dins d’aquest moviment és on apareixen el “jo” i el “tu”.
Això és el gir.
No hi ha entitats que es mouen.
Hi ha moviment del qual emergeixen entitats.
Per això es pot dir d’una manera molt simple:
El que existeix és la relació.
I això no és només una frase.
És una manera de veure.
Quan aquest punt es desplaça, no cal fer res més.
Canvia com veus.
Canvia com entens.
Canvia com actues.
No perquè afegeixis informació.
Sinó perquè deixes de donar per fet que les coses estan separades i comences a veure el que passa entre elles.
Sense relació, no hi ha forma.
Amb relació, tot apareix.
I en aquest punt, la relació deixa de ser una idea i es pot llegir.
Com a moviment.
Com a procés.
Com a realitat.
○