El símbol † no s’utilitza aquí com a figura cultural o religiosa: actua com una estructura de referència. La intersecció de dos eixos —vertical i horitzontal— crea un punt que permet ubicar un procés dins d’un espai prèviament indefinit.

En aquest llenguatge, † funciona com un punt d’orientació. No descriu valors ni significats externs: estableix una coordenada inicial des de la qual un sistema pot començar a organitzar-se.

1. Funció estructural de †

En processos molt oberts, † aporta un punt de referència. La intersecció d’eixos permet passar d’un espai ampli a un lloc identificable des del qual llegir o analitzar.

Disciplines com la física, la cartografia o la programació utilitzen conceptes equivalents: origen de coordenades, node, punt zero. El símbol compleix aquesta mateixa funció dins del sistema: ofereix una base per situar informació.

En síntesi, † condensa l’espai suficient perquè un procés pugui començar a ser descrit.

2. Lectura transversal del símbol

En anàlisi humans o computacionals, † opera com:

  • un punt d’orientació,
  • una intersecció entre accions o direccions,
  • un marcador de posició,
  • una coordenada inicial,
  • un element que permet delimitar un espai de treball.

La seva funció principal és reduir la dispersió i crear una referència clara dins del procés.

3. El paper de † dins d’Oraclia

Dins del conjunt de 21 símbols, † apareix després de ∞. Mentre ∞ representa un àmbit ampli, † converteix aquest àmbit en un punt utilitzable.

En termes operatius, †:

  • estableix una posició inicial,
  • redueix la dispersió,
  • permet que altres símbols operin a partir d’una referència,
  • defineix una primera coordenada estructural.

No interpreta ni avalua: situa.

Sense aquesta referència, el sistema no podria desplegar-se de manera organitzada.

4. Quan apareix † en un procés

4.1 Processos massa amplis

Quan existeixen moltes opcions o idees sense definició, † actua com un punt inicial que permet ubicar el treball.

4.2 Tensions entre direccions

Si diverses orientacions competeixen, † permet identificar la intersecció des de la qual analitzar-les sense resoldre-les per endavant.

4.3 Necessitat d’orientació

Davant la pregunta “on som dins del procés?”, † ofereix una coordenada clara.

4.4 Distinció entre el central i l’accessori

Ajuda a diferenciar elements principals de secundaris en termes d’estructura, no de valor.

4.5 Consolidació d’una posició inicial

Quan un procés passa d’indeterminat a definit, † s’utilitza com a marcador del primer estat recognoscible.

4.6 Pas d’amplitud a estructura

Facilita la transició entre ∞ (camp ampli) i els símbols que articulen accions posteriors.

5. Variacions segons combinació

5.1 Combinació † + ◉ (Referència + Focus)

† estableix el lloc; ◉ assenyala el punt rellevant dins d’aquest. La combinació produeix:

  • reducció de dispersió,
  • identificació d’un punt crític,
  • transició entre “on som” i “què revisar”.

Exemple: un equip percep que existeix un problema, però no el seu origen. † marca la zona general; ◉ identifica l’element específic a atendre.

5.2 Combinació † + ≈ (Referència + Ajust)

Quan es combinen, el punt inicial es revisa i s’ajusta.

  • la posició es reconfigura lleugerament,
  • es detecten desplaçaments,
  • l’orientació evoluciona cap a trajectòria.

Exemple: en un procés d’adaptació tecnològica: † defineix el punt de partida; ≈ descriu el ritme d’ajust.

6. Diferències amb altres símbols

† vs ◉

† situa; ◉ focalitza. La referència dona context; el focus defineix un punt específic.

† vs ▭

† marca una posició interna; ▭ marca un contorn extern. Un defineix un punt, l’altre defineix un marc.

† vs ∆

† estableix l’inici; ∆ introdueix el canvi. Són funcions complementàries dins del procés.

Aquestes distincions permeten utilitzar el sistema amb claredat i consistència.